Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

embrancar

v. intr. [LC] Un camí, una via, etc., ajuntar-se amb un altre, especialment un de secundari amb el principal. Aquest camí embranca amb el camí ral davant mateix de can Jordi.
intr. pron. [LC] Estendre's en branques, en diferent direcció. La parra s'embrancava per les parets.
intr. pron. [LC] Enredar-se entre branques. Cap ocell no va embrancar-se en el nostre arbret.
intr. pron. [AGP] Un ormeig, un ham, una corda, etc., enrocar-se.
intr. pron. [LC] Ficar-se en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida. S'han embrancat en una guerra d'arguments. La prudència li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions